Tema 6: Comentari de text Hume

Text 28: Crítica del jo

Acabaré les disquisicions d’aquest autor tot comentant dues opinions que sembla que li són peculiars, com ho són la majoria de les seves opinions. Afirma que l’ànima, en la mesura que podem concebre-la, no és altra cosa que un sistema de percepcions diferents —com ara les de calor i fred, amor i odi, pensaments i sensacions—, totes elles reunides, però mancades de simplicitat o identitat perfecta. Descartes defensava que el pensament era l’essència de la ment; no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla que és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions particulars que formen la ment. Recalco que formen la ment, no que hi pertanyin. La ment no és una substància en la qual siguin inherents les percepcions. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la noció cartesiana que el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. No tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que es deriva d’alguna impressió, i no tenim cap impressió de cap substància —ja sigui material o espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea de cos, un préssec, per exemple, és tan sols la idea d’un gust particular, d’un color, d’una figura, d’una mida, d’una consistència, etc. Així, doncs, la nostra idea de qualsevol ment és només la idea de percepcions particulars sense noció de cap cosa que pugui anomenar-se substància, simple o composta.

Idees principals

En aquest text Hume parla sobre la seva concepció de la ment i l’ànima. Parla sobre la nostra manera de concebre les coses, que segons ell és a través d’un sistema de percepcions que es troben unides creant una idea. Aquestes idees són el que formen la ment però no pertanyen a aquesta. Per ell la ment no és una substància de la qual no es puguin separar les idees, ja que aquestes idees deriven d’impressions però no tenim cap impressió d’una substància. Diu que no podem conèixer res més que qualitats i percepcions de les coses i per tant no podem tenir un bon coneixement de cap substància.

Títol: la ment com a percepcions

Comentari de text:

Aquest fragment correspon a un text del filòsof Hume on ens parla sobre la seva concepció d’ànima i ment. En ell ens explica com es forma la ment gràcies a les idees tot i que aquestes no formen part d’aquesta. També parla sobre el coneixement de les substàncies i la percepció de les coses.

En primer lloc Hume comença parlant sobre l’ànima. Ell “Afirma que l’ànima, no és altra cosa que un sistema de percepcions diferents totes elles reunides, però mancades de simplicitat o identitat perfecta”, és a dir, l’ànima és simplement la unió de diferents sensacions i sentiments reunides pels sentits com el fred, la calor, l’amor o l’odi. Totes aquestes no són idees simples i no poden existir les unes sense les altres. A continuació l’autor continua parlant sobre l’essència de la ment. Per ell el pensament forma l’essència de la ment, i aquest pensament no és res més que un conjunt de percepcions particulars. Segons ell “La ment no és una substància en la qual siguin inherents les percepcions”, per tant, tot i que la ment no està formada simplement per percepcions no pot existir sense elles. Per últim ens parla del coneixement de les substàncies, les quals no podem conèixer. Per ell les substàncies no poden ser conegudes, únicament podem conèixer les idees de les impressions. No podem conèixer res més que les qualitats o percepcions d’una cosa, i com no podem tenir cap impressió de les substàncies, aquestes no poden ser conegudes. És per això que el text acaba dient “Així, doncs, la nostra idea de qualsevol ment és només la idea de percepcions particulars sense noció de cap cosa que pugui anomenar-se substància, simple o composta”. Per tant, la nostra idea de ment no és res més que un conjunt de percepcions però no de substàncies.