Activitat Voluntària

3. Distinció entre el somni i la vigília: Meditacions metafísiques, 1a.

"Tot allò que jo he admès fins al moment present com allò més veritable i segur, ho he après dels sentits o pels sentits. Ara bé, he comprovat alguna vegada que aquests sentits eren enganyadors, i és usar la prudència no confiar mai del tot en aquells que ens han enganyat un cop. Però, malgrat que els sentits ens enganyen de vegades, pel que fa a les coses poc sensibles i molt allunyades, se'n troben potser moltes altres de les quals hom no pot dubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí, assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les mans, i altres coses d'aquesta natura? I com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus?, si no és, potser, que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren contínuament que són reis, quan són molt pobres, que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o que s'imaginen que són càntirs o que tenen el cos de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria pas menys extravagant si em regís segons llur exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que sóc un home, i, per consegüent, que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes coses, o de vegades de menys versemblants, que aquests insensats, quan vetllen. Quants cops m'ha passat que somiava, de nit, que era en aquest lloc, que anava vestit, que era a prop del foc, encara que anava nu dins del llit? Em sembla ara que no és pas amb els ulls adormits que miro aquest paper. Que aquest cap que remoc no està gens endormiscat, que és amb intenció i amb un propòsit deliberat que estenc aquesta mà i que la sento: el que s'esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-hi acuradament, recordo haver estat equivocat sovint, mentre dormia, per il·lusions semblants. I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni, que resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que dormo."

Idees principals: 

En aquest text Descartes ens afirma que els sentits molts cops són enganyosos i és per això que mai podem confiar en ells. Malgrat això dintre de totes les coses sensibles hi ha una de la qual quasi no en podem dubtar: que estem en un lloc i que per tant el nostre cos existeix. Però més tard ens diu que potser simplement és un somni.

Títol:  Doble realitat?

Comentari: 

En aquest fragment el filòsof Descartes amb la seva filosofia busca aquell coneixement cert i indubtable, però tal i com ens indica al començament del text els sentits no són una via per trobar-lo. Ell diu: “ no podem confiar mai del tot en aquells que ens han enganyat un cop”, i per tant en els sentits, que molts cops són enganyadors. Per trobar aquell coneixement realment cert hem de començar dubtant d’ell per així més tard demostrar que és indubtable, però si jo sóc el que penso, puc estar d’una cosa ben segur, que jo existeixo.  A més d’això puc saber “que jo sóc aquí, assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les mans” diu Descartes. Com puc pensar que el meu cos no existeix si jo estic veient les meves pròpies mans?

“Tanmateix, aquí cal que consideri que sóc un home, i, per consegüent, que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis”, cal considerar que ens els nostres somnis veiem i sentim les mateixes coses que quan en teoria estem desperts i que a més penso que realment són vertaderes, ja que tal i com diu Descartes “el que s'esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això.” Es per això que puc dubtar del que realment és un somni o la realitat, “no hi ha indicis concloents ni marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni”, i per tant la nostra vida podria ser simplement un somni.