Tema 3: Comentari Text 17 Aristòtil

La virtut: Ètica a Nicòmac, B, 6, 1106a-1106b

 "En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà.  Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

Idees Principals

En aquest fragment Aristòtil ens parla sobre la seva visió de les virtuts i el seu terme mitjà. D’una banda el filòsof ens parla sobre el terme mitjà referint-se als objectes materials i més tard parla d’ella referint-se als éssers humans. Per últim se centra en l’ètica la qual dóna a entendre per passions i accions, i on podem trobar excés, defecte i terme mitjà.

Títol: El terme mitjà

Anàlisi

Aquest text parla sobre la virtut i es troba dintre del llibre Ètica a Nicòmac. Trobem un únic paràgraf on Aristòtil comença fent una al·lusió als objectes materials aplicant la seva teoria de les virtuts, és a dir, Aristòtil afirma que en els objectes materials el terme mitjà és un i igual per a tothom. D’altra banda,  si observem les virtuts dels humans, el terme mitjà es diferent per a cada individu. El fragment ens presenta la idea de virtut, la qual és un terme entremig entre l’excés i el defecte. Amb la cita: “Així, doncs, qualsevol entès evita tant l’excés com el defecte, busca el terme mitjà i l’elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres.”, relaciona la idea de virtut amb una idea relativa la qual podem utilitzar nosaltres per poder anar d’acord amb el terme mitjà, que seria el més correcte: “Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell”. Per últim trobem que ell sobretot se centra en la virtut ètica, la qual es refereix a passions i accions, en les quals hi trobem excés i defecte, però que hem de comportar-nos amb el terme mitjà.

Comparació

En relació amb la virtut, podríem comparar Aristòtil amb Plató. Plató deia que la virtut era la salut de l’ànima,  i que per poder estar en aquest estat les tres parts que componien l’ànima (racional, irascible i concupiscible) havien de fer cadascuna la seva funció. En canvi, Aristòtil representa la virtut com aquell punt mitjà entre l’excés i el defecte, és a dir, el punt perfecte que es troba en mig i pot arribar a complir els seus objectius.