Tema 5: Comentari de Text Descartes

Intuïció i deducció: Regles per a la direcció de l'esperit, III

"Entenc per intuïció, no la creença fluctuant dels sentits, o bé el judici enganyós d'una imaginació que inventi malament, sinó el concepte d'una ment simple i atenta, el qual sigui tan fàcil i tan distint que no quedi absolutament cap dubte sobre allò que entenem; o bé -i és el mateix- el concepte no dubtós d'una ment simple i atenta, el qual neixi de la sola llum de la raó, i que com que és més simple, és més cert que la mateixa deducció, la qual, tanmateix -ho hem remarcat més amunt-, no pot ser mal feta per l'home. D'aquesta manera cadascú pot intuir en el seu esperit que existeix, que pensa, que un triangle és delimitat només per tres línies, que un globus ho és per una sola superfície, i coses semblants (...).

Entenem per deducció tot allò que es conclou necessàriament a partir d'algunes altres coses conegudes de manera certa. Però això s'hagué de fer així perquè moltíssimes coses són conegudes de manera certa -encara que no siguin evidents per si mateixes-, amb l'única condició que siguin deduïdes de principis vertaders i coneguts a través d'un moviment -continu i no interromput en cap part- del pensament, que intueix clarament les coses particulars."

Idees principals

En aquest fragment Decart parla sobre els conceptes de la intuïció i la deducció com a conceptes molt importants per tal de poder ordenar les nostres idees. En aquest text, l'autor defensa que la intuïció es troba a la ment més simple de les persones, on no hi ha dubte del qual és cert i del que no, per tant la considera una cosa natural. També parla sobre la deducció i diu que és allò que podem obtenir a partir de raonaments que ens dóna la intuïció.

Títol: El camí a la certesa

Comentari

El filòsof Françes Decart ens parla en aquest fragment sobre la seva visió de la intuïció i la deducció. Decart ens explica el seu mètode i la manera amb la qual nosaltres comencem a obtenir informació a través de l'evidència mitjançant la intuïció i com després podem deduir moltes veritats a través de la deducció.

El text el podem dividir en dues parts ben diferenciades. A l'inici, l'autor comença explicant la seva definició d'intuïció. Segons ell, la intuïció forma part de la nostra ment més senzilla i simple, ja que es tracta d'idees innates i naturals, on no tenim dubte de si un fet és cert o no ho és. Decart creu que es pot arribar a la veritat universal a través del coneixement, és a dir, a través de la raó, per això descarta totalment l'experiència com a font de coneixement, i per tant es podria dir que Decart és un filòsof racionalista. En segon lloc Decart ens parla sobre la deducció. En aquest cas no parla d'ella com un fet natural sinó que creu que a partir del gran nombre de certeses que podem obtenir a partir de la intuïció, la nostra ment és capaç de deduir altres veritats que no són tant obvies per a nosaltres.

En conclusió, segons el que diu el filòsof, podríem dir que la Intuïció és la presència immediata de l'evidència i la deducció és l'aparició d'una cosa o veritat a partir de moltes altres.

Comparació:

Aquest text es podria comparar amb el filòsof Sòcrates, ja que tots dos defensen la raó com l'única que ens pot ajudar a arribar a conèixer la veritat universal però d'una manera diferent, ja que Sòcrates opta per la dialèctica per poder arribar a la veritat i Descartes opta per utilitzar les 4 regles del mètode.