Tema 5: Comentari de text Descartes

Una altra formulació del cognito: Meditacions metafísiques, 2a

"Però què sé jo si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que acabo de jutjar incertes, de la qual hom no pugui tenir el menor dubte? No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l'esperit aquests pensaments? Això no és necessari; atès que potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. Jo, si més no, no sóc alguna cosa? Però ja he negat que tingués cap sentit ni cap cos. Dubto ara, perquè, què se'n segueix d'aqui? Sóc jo de tal manera dependent del cos i dels sentits que no pugui ésser sense ells? Però jo m'he persuadit que no hi havia res de res al món, que no hi havia cap cel, cap terra, cap esperit, ni cap cos; no m'he persuadit doncs també que jo no era? No, certament, jo era sense dubte, si m'he persuadit, o solament si he pensat alguna cosa. Però hi ha una mena, no sé quina, d'enganyador molt poderós i molt astut, que empra tota la seva indústria a enganyar-me sempre. No hi ha doncs cap dubte que jo sóc, si ell m'enganya; i que m'enganyi tant com vulgui, que mai no podrà fer que jo no sigui res, en tant que jo pensi ésser alguna cosa. De manera que desprès d'haver-hi pensat bé i d'haver examinat acuradament totes les coses, cal a la fi concloure i tenir per constant que aquesta proposició «jo sóc, jo existeixo», és necessàriament veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que la concebo en el meu esperit."

IDEES PRINCIPALS

En aquest text Descartes vol arribar a la primera veritat, que segons ell correspon al jo. Sobre aquesta idea crearà el paradigma de la consciència i la seva filosofia. El filòsof es basa en què tothom té la seva pròpia idea del jo, i que ningú pot negar que és ell mateix i que pensa, tot i que pot ser que hi hagi un geni maligne que intenti enganyar-me.

TÍTOL: El camí de l'existència

ANÀLISI DEL TEXT

René Descartes escriu aquest text, l'anomenat "Una altra formulació del cogito" escrit en Meditacions metafísiques. En aquest fragment el filòsof intenta arribar a una veritat indubtable a partir de la qual es pugui sustentar el coneixement.

En aquest fragment Descartes intenta arribar a la veritat absoluta del coneixement. L'autor ens vol transmetre el fet que ell necessita arribar a la certesa i això li suposa haver de passar per un cert grau de dubte per tal d'arribar a allò evident o cert. Segons ell, mai no podem tenir el coneixement d'un fet totalment cert, ja que a la nostra ment no pot existir una certesa sense dubtes. Descartes considera que Déu és qui ens ha dotat d'aquest dubte, el qual ens impedeix conèixer el que veritablement volem. D'altra banda, també relaciona aquests dubtes amb els sentits. Creu que el cos no pot refiar-se dels sentits, ja que aquests són enganyosos. És per aquestes dues raons que es planteja el problema de la nostra existència. Segons ell, «jo sóc, jo existeixo»,i encara que hi hagi un geni maligne que ens intenti enganyar, mai no podrem dubtar que nosaltres sí que existim. Si jo penso, jo existeixo, i per tant, el fet de dubtar o de conèixer qualsevol veritat és el que ens demostra que de veritat som, de veritat existim i no hi ha dubte sobre aquesta certesa.

En conclusió, segons Descartes mai no podrem assolir una veritat absoluta, ja que sempre existiran dubtes sobre aquest fet, que han pogut crear-se per Déu o per falses idees que ens aporten els sentits, però el que si sabem sens dubte és que existim.

Comparació amb els escèptics

A diferència dels escèptics, Descartes no dubta per dubtar sinó perquè pensa que no hi ha altre camí per trobar la veritat. Segons Descartes res pot sostenir-se amb certesa, excepte que no hi ha res cert en el món. Però encara que el dubte és universal, no es tracta d'un dubte com la dels escèptics, per als que res pot conèixer amb certesa, sinó d'un dubte a la recerca d'una certesa absoluta.