Tema 5: Comentari de text Descartes

12. Demostració de l'existència dels cossos: Meditacions metafísiques, 6a.

"Ara ja no em resta sinó examinar si hi ha coses materials: i certament sé que n’hi pot haver, almenys en tant que hom les considera com a l’objecte de les demostracions de la geometria, vist que d’aquesta manera jo les concebo molt clarament i distinta. Car, no hi ha dubte que Déu no té la potència de produir totes les coses que jo sóc capaç de concebre distintament; i jo mai no he considerat que li fos impossible de fer alguna cosa en la mesura que no trobava contradicció en poder-la concebre bé. [...]

Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m’envia aquestes idees immediatament per si mateix, [...] car no havent-me donat cap facultat per conèixer que això sigui així, sinó al contrari, una molt gran inclinació a creure que em són enviades o que procedeixen de les coses corporals, jo no veig com hom podria excusar-lo d’engany si, en efecte, aquestes idees procediren o foren produïdes per causes diferents de les coses corporals. Doncs cal confessar que les coses corporals existeixen."

 

Idees principals

En aquest fragment, Descartes ens intenta demostrar la veritable existència dels cossos. Ell considera que la nostra concepció d’aquests cosso pot ser enganyosa, ja que ens deixem orientar pels sentits. També afirma que aquestes idees no les envida Déu directament, ja que aquest no intentaria enganyar-nos, sinó que ens arriben a través de les coses corporals que inclinen a pensar que procedeixen d’elles.

Títol: L’existència dels cossos

Comentari:

En aquest text, que forma part de la 6a meditació del filòsof René Descartes, ens vols demostrar que veritablement els cossos existeixen però dubta sobre el seu origen i sobre la seva percepció.

Primer de tot, deixa clar que segons la seva visió ha hagut d'estar Déu qui ho ha creat tot, ja que ell té la capacitat de crear qualsevol cosa i per tant els cossos també han hagut d'estar creats per ell. D'altra banda, diu que tot i que Déu és el creador de totes les coses potser existeixen aspectes que nosaltres som capaços de percebre que no han estat creats totalment per Déu sinó com a conseqüència d'altres creacions i que nosaltres obtenim a través dels nostres sentits. 

Un cop aclarida aquesta idea de Déu, l'autor procedeix dient que Déu no ha pogut enviar aquestes idees dels cossos, ja que no és un ésser enganyós: "Ara bé, no essent Déu un enganyador, és clar que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix". Del que no hi ha dubte segons l'autor és que perquè nosaltres puguem percebre aquestes qualitats ha d'existir un cos d'on puguin sorgir aquestes idees, per tant els cossos corporals han d'existir.

Comparació

Comparant  la teoria de Descartes de l’existència dels cossos amb altres teories, podem afirmar que és una teoria molt semblant a la teoria de Sant Anselm de Canterbury, però Sant Anselm únicament feia referència a Déu, afirmant que si pots pensar en una cosa summament perfecta, aquesta a d’existir, i si existeix aquesta a de ser per Déu. En canvi, com s’ha pogut veure al text, Descartes creu en Déu com a ésser màximament perfecte però considera que hi ha aspectes que obtenim dels sentits que no han estat generades per ell directament.