Tema 6: Comentari de text Locke

Textos 4 i 5 de Locke

4. “El que és, és”; i “És impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui” no són proposicions acceptades per tothom. Però el que és pitjor, aquest argument del consens universal, que s'ha utilitzat per provar els principis innats, em sembla que és una demostració que no existeixen tals principis innats, perquè no hi ha cap principi al qual tota la humanitat concedeixi un assentiment universal. Començaré amb els principis especulatius, exemplificant l'argument en aquests celebrats principis de demostració, "tota cosa que és, és” i “és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui”, que em sembla que, entre tots, tindrien el dret més gran al títol d'innats. Gaudeixen d'una reputació tan sòlida de ser principis universals que em semblaria certament estrany que algú els posés en dubte. No obstant això, em prenc la llibertat d'afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de gaudir d’un assentiment universal que gran part de la humanitat no en sap res, d’elles. 

5. Aquests principis no són principis impresos en l'ànima naturalment, perquè els desconeixen els nens, els idiotes, etc.... Perquè, primer, és evident que els nens i els idiotes no tenen la més mínima aprehensió o pensament d'aquestes proposicions, i tal mancança basta per destruir l’assentiment universal, que per força ha de ser el concomitant necessari de tota veritat innata: em sembla gairebé contradictori dir que hi ha veritats impreses en l'ànima que aquesta no percep ni entén, ja que “estar impreses” vol dir precisament que determinades veritats són percebudes, perquè imprimir alguna cosa en la ment sense que la ment la percebi em sembla poc intel·ligible. Si, per tant, els nens i els idiotes tenen ànima, vol dir que tenen ments amb aquestes impressions, i haurien de percebre-les i, per necessitat, conèixer-les i assentir-hi; però com que això no succeeix, és evident que no existeixen tals impressions. Perquè si no són nocions naturalment impreses, aleshores, com poden ser innates? I si efectivament són nocions impreses, com poden ser desconegudes? Dir que una noció està impresa en la ment,
i afirmar al mateix temps que la ment la ignora i que fins i tot no l'adverteix, és igual que reduir aquesta impressió al no-res. No pot dir-se de cap proposició que està en ment sense que aquesta en tingui notícia i en sigui conscient. Perquè, si es pogués afirmar tal cosa de cap proposició, llavors, per la mateixa raó, podria dir-se que estan impreses i estan en la ment totes les proposicions vertaderes i a les quals la ment és capaç d'assentir. Ja que, si pogués dir-se d'alguna que està en la ment sense que aquesta la conegui, hauria de ser només perquè és capaç de conèixer-la –un capacitat que la ment té respecte a totes les veritats que arribarà a conèixer. Però, encara més, segons això podria haver-hi veritats impreses en la ment sense que aquesta en tingui o pugui tenir-ne mai cap coneixement; perquè un home pot viure molt i finalment pot morir en la ignorància de moltes veritats que la seva ment hagués estat capaç de conèixer, i de conèixer amb certesa. Així, doncs, si la capacitat de conèixer és l'argument en favor de la impressió natural, s’hauria d’acceptar que totes les veritats que un home arriba a conèixer han de ser innates: i aquesta gran afirmació no passa de ser una manera impròpia de parlar, que no diu res diferent del que diuen els qui neguen els principis innats, encara que vulgui afirmar el contrari. Perquè ningú ha negat mai que la ment sigui capaç de conèixer diverses veritats. Diem que la capacitat és innata i el coneixement és adquirit.

Aleshores, quina és la raó de tan gran obstinació en favor de certs principis innats? Si les veritats poden imprimir-se en l'enteniment sense ser percebudes, no arribo a veure quina diferència pot existir, pel que fa al seu origen, entre les veritats que la ment és capaç de conèixer. Forçosament totes són innates o totes són adquirides, i serà inútil intentar distingir-les. Per tant, qui parli de nocions innates en l’enteniment, no pot voler dir (si es refereix a una certa classe de veritats ) que tals nocions són estan en l’enteniment de tal manera que aquest no les ha percebudes mai, i n’és un ignorant total. Perquè, si les paraules “estar en l'enteniment” tenen algun sentit recte, signifiquen ser enteses. De tal forma que estar en l'enteniment i no ser entès, estar en la ment i no mai ser percebut, és tant com dir que una cosa està i no està en la ment o en l'enteniment. Per tant, si aquestes dues proposicions “qualsevol cosa que és, és”, i “és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui”, haguessin estat impreses per
la naturalesa, els nens no podrien ignorar-les. Els petits i tots els dotats d'ànima haurien de posseir-les en el seu enteniment, conèixer-les com a veritables, i atorgar-hi el seu assentiment. 

Idees principals

En aquest text Locke ens parla sobre la seva teoria del coneixement. Al llarg dels dos textos ell critica les idees innates i defensa que no existeixen. Segons ell tothom no pot tenir consciencia de tot i per tant si la humanitat no ho sap tot sobre tot o poden existir les idees innates. El coneixement es basa en l’ús de tota la nostra ment per poder arribar a la veritat.

Títol: Crítica a les idees innates

Comentari

Aquests dos textos de Locke parlen principalment de com les idees innates no existeixen en la nostra ment.

El text 4 comença dient "El que és, és" i "És impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui". Aquesta és l'explicació que intenta donar el filòsof per l'existència de les idees innates a la nostra ment. D'altra banda, segons ell no existeix una manera clara de pensa que les idees innates existeixin, ja que no hi ha cap cosa en el món sobre la qual tothom estigui d'acord. Cadascú té la seva manera de veure les coses i la seva opinió pròpia. És per això, que els dos exemples amb els quals el filòsof comença el fragment no demostren l'existència d'aquestes idees. "No obstant això, em prenc la llibertat d'afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de gaudir d'un assentiment universal que gran part de la humanitat no en sap res, d'elles." És amb aquesta frase que l'autor ens intenta demostra que no poden existir, ja que si tothom no les presenta a la ment no poden ser innates a la nostra ment.

El text 5 tot i que també parla sobre l'existència de les idees innates l'enfoca d'una forma molt diferent. En aquest cas Locke parla sobre dos tipus de persones en aquest món que no tenen consciència de les idees innates. Una d'elles són els nens i les altres els idiotes. Segons l'autor si aquestes persones no coneixen l'existència de les idees innates això ja implica que aquestes no existeixen, ja que si algú no les coneixen no poden existir com a innates. Amb la frase: "De tal forma que estar en l'enteniment i no ser entès, estar en la ment i no mai ser percebut, és tant com dir que una cosa està i no està en la ment o en l'enteniment. ", el filòsof justifica perquè les dues frases esmentades en el text 4 no són idees innates perquè sinó els nens i els idiotes les tindrien impreses en la ment i llavors no les podrien ignorar.

Comparació:

És fàcil de comparar la teoria del coneixement de Locke amb la idea innata dels cartesians. Ell refuta completament la idea de Descartes, i intenta demostrar que no tenen raó. Segons ell les idees no són innates sinó que la ment és com un paper en blanc que es va omplint amb l’experiència. Si no tothom en té consciència és absurd dir que hi ha acord universal i per tant no hi ha idees innates. Descartes per a un empirista hauria estat inconseqüent respecte al seu propi principi metodològic, perquè les idees innates no poden complir amb la regla cartesiana d’evidència en la mesura que no són clares i distintes. Un principi bàsic de Locke és que per a ell el coneixement implica certesa. La certesa de l’experiència immediata és òbvia; en canvi la certesa de les idees innates no ho és. Locke i amb ell tota la filosofia empirista no nega la raó (en sentit estricte per a ell només tenim coneixement de les idees) sinó que afirma que les idees i tot coneixement racional s’ha de forjar necessàriament a partir de l’experiència.