Tema 7: Comentari de text Kant

L'imperatiu categòric (II)

Idees principals

Aquest és un fragment del filòsof Kant en el qual ens parla sobre la seva definició del deure. Al llarg del fragment ens dóna la seva definició de deure i l'inclou dins del seu imperatiu categòric. Mitjançant aquest deure desenvolupa la idea d'imperatiu categòric com a llei universal, segons la qual tots hauríem d'actuar i la inclou dins la idea de naturalesa, ja que allò que nosaltres coneixem com a universal és provinent de naturalesa.

Títol: El deure universal

Comentari

Aquest és un document escrit pel filòsof Kant on ens parla sobre la seva ètica basant-se en el que ell anomena com l'imperatiu categòric. Segons ell aquest imperatiu fa referència al que no està determinat com a fi sinó com a deure, és a dir, no actues per aconseguir un objectiu determinat, sinó perquè és la teva obligació, el que has de fer perquè ho has de fer, sense cap motiu aparent.

L'autor diu "actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal". Amb aquesta frase ens introdueix la seva idea de màxima. Per ell el nostre deure principal és actuar tal com volem que tota la resta actuï perquè aquestes acciones esdevinguin una llei universal. Per tant, la màxima és el deure que nosaltres ens imposem. El text continua mencionant que la màxima, com a llei universal, també podria ser utilitzada com a llei universal de la naturalesa. Aquest fet pot ser representat com una manera d'actuar lògica en què no poden haver-hi conseqüències negatives. El problema és que aquest màxim no sempre pot ser aplicable, ja que pot ser subjectiu. Aquí entra en joc la relativitat. Una cosa que pot ser aplicable com a màxima per una persona, no pot ser-ho per una altra.

En conclusió, tot i que l'imperatiu categòric es basa en un deure màxim que hauria de poder ser aplicat com a universal, sempre que les persones no pensin exactament de la mateixa manera no podrà existir mai un màxim universal i natural.